Entrevista al pare del Germinal, un dels independentistes empresonats a Soto del Real i acusats de terrorisme.
Manel Tomàs (Santa Coloma de Gramenet, 1950) és el pare d’un dels set presos independentistes dels CDR, Germinal Tomàs Aubeso. L’empresonament ha colpit el moviment veïnal i associatiu de Santa Coloma de Gramenet perquè el Germinal, que viu a Mollet del Vallès, és fill d’una família molt implicada en el teixit associatiu de la ciutat. Prova d’això és que la sala de lectura de la biblioteca de Can Peixauet (al seu barri, el Raval) porta el nom de la seva mare, Mar Aubeso, que va morir el 2016. Fa poques setmanes, Manel Tomàs hi va organitzar una exposició per a difondre la història de molts altres veïns que, com la seva dona, han col·laborat a millorar el barri. També es dedica a arxivar-ne la història, amb 80.000 documents escanejats. Tomàs s’emociona quan parla de l’escalf que ha rebut de la gent, i quan explica qui és el seu fill, que està empresonat sota el règim FIES-3, cosa que implica que li restringeixin els drets com a pres i que se li intervinguin totes les comunicacions orals i escrites. L’endemà de fer l’entrevista, la família sabrà que no està en aïllament. L’entrevistem a La Fàbrica, un restaurant i bar cooperatiu colomenc, acompanyats d’un advocat d’Alerta Solidària.
—Com vau saber que havien detingut el Germinal?
—El mateix dilluns, sobre les onze del matí, em van trucar per telèfon: havien entrat els guàrdies civils a casa i se l’havien emportat. Jo era a Mèrida, a Extremadura. Vaig empaquetar les coses cap a Barcelona. Quan era a cinquanta o setanta quilòmetres abans d’arribar a Madrid, em van comunicar que el portaven cap a Madrid, i llavors em vaig quedar allà.
—El mateix dilluns, sobre les onze del matí, em van trucar per telèfon: havien entrat els guàrdies civils a casa i se l’havien emportat. Jo era a Mèrida, a Extremadura. Vaig empaquetar les coses cap a Barcelona. Quan era a cinquanta o setanta quilòmetres abans d’arribar a Madrid, em van comunicar que el portaven cap a Madrid, i llavors em vaig quedar allà.
—Què vas pensar en aquell moment?
—No ho sé… Que havia d’apropar-me fins on fos ell. Tenia tres dies per a fer excursions allà, a l’hostal. Vaig agafar els trastos. Els vaig dir adeu i cap a casa.
—No ho sé… Que havia d’apropar-me fins on fos ell. Tenia tres dies per a fer excursions allà, a l’hostal. Vaig agafar els trastos. Els vaig dir adeu i cap a casa.
—Els fills del Germinal eren a casa quan el van anar a detenir?
—La nena sí que hi era, i la Mar, la seva dona, també.
—La nena sí que hi era, i la Mar, la seva dona, també.
—Com va ser la detenció?
—M’han explicat que ell va obrir la porta. El van agafar quan sortia per a anar a treballar. No van trencar la porta, com en algun altre cas. En aquest cas, no. Van regirar tota la casa però sembla que no hi va haver trencadissa. Ell viu a Mollet. És tècnic de manteniment. Va estudiar electricitat i electrònica i ara feia, com a manteniment, de tot.
—M’han explicat que ell va obrir la porta. El van agafar quan sortia per a anar a treballar. No van trencar la porta, com en algun altre cas. En aquest cas, no. Van regirar tota la casa però sembla que no hi va haver trencadissa. Ell viu a Mollet. És tècnic de manteniment. Va estudiar electricitat i electrònica i ara feia, com a manteniment, de tot.
—L’heu pogut veure des de llavors?
—El vaig veure el dissabte de fa dues setmanes, aquella setmana tràgica. Estava moralment tocat. Físicament s’havia aprimat molt. El vaig veure relativament bé, però a través del vidre no pots avaluar-ho exactament.
—El vaig veure el dissabte de fa dues setmanes, aquella setmana tràgica. Estava moralment tocat. Físicament s’havia aprimat molt. El vaig veure relativament bé, però a través del vidre no pots avaluar-ho exactament.
—Hi podeu parlar per telèfon?
—No.
—No.
—Per què?
—Perquè en teoria ha de trucar ell, i no truca i no sé què passa, si és que no el deixen. Perquè pugui trucar, et demanen que presentis una documentació amb els telèfons al teu nom, i ho vaig enviar per correu certificat. No sé si ha arribat o no. També li he donat a l’advocat perquè li entregui, i aquest dissabte intentaré passar-la també amb la bossa de roba que li portaré.
—Perquè en teoria ha de trucar ell, i no truca i no sé què passa, si és que no el deixen. Perquè pugui trucar, et demanen que presentis una documentació amb els telèfons al teu nom, i ho vaig enviar per correu certificat. No sé si ha arribat o no. També li he donat a l’advocat perquè li entregui, i aquest dissabte intentaré passar-la també amb la bossa de roba que li portaré.
—No sabeu si és en aïllament?
—Desconec totalment la situació en què pugui estar en aquests moments.
—Desconec totalment la situació en què pugui estar en aquests moments.
—Per què creieu que no en sabeu res?
—Estan aplicant no sé quines metodologies, que desconec totalment. No sé si està en aïllament o no, però coarten totes les necessitats que pugui tenir. No puc dir res perquè no ho sé.
—Estan aplicant no sé quines metodologies, que desconec totalment. No sé si està en aïllament o no, però coarten totes les necessitats que pugui tenir. No puc dir res perquè no ho sé.
—Quina relació té el Germinal amb el moviment independentista?
—M’havia explicat que havia estat en alguna manifestació. Però, a partir d’aquí, ho desconec. Si em preguntes si conec algun dels detinguts, et diré que no en conec cap. Cap ni un. Quina relació té el meu fill amb aquesta gent? No ho sé. I la nostra relació és bona. En anar-se a viure a Mollet, ens vèiem un cop cada quinze o deu dies.
—M’havia explicat que havia estat en alguna manifestació. Però, a partir d’aquí, ho desconec. Si em preguntes si conec algun dels detinguts, et diré que no en conec cap. Cap ni un. Quina relació té el meu fill amb aquesta gent? No ho sé. I la nostra relació és bona. En anar-se a viure a Mollet, ens vèiem un cop cada quinze o deu dies.
—S’han publicat moltes coses. Com és el Germinal?
—Penso que és molt fidel, és un lliurepensador com ho és la família, i molt bona persona.
—Penso que és molt fidel, és un lliurepensador com ho és la família, i molt bona persona.
—Quan el vinculen amb el terrorisme, què penseu?
—No el veig. Vaig llegir un article on s’explicava que, en el sepeli de la Mar, la meva companya, que ha sigut anarquista, vam cantar ‘A les barricades’. I és clar, si d’aquí dedueixes que tots els que som llibertaris, anarquistes, portem una bomba a la mà… Perquè una altra explicació no la puc entendre.
—No el veig. Vaig llegir un article on s’explicava que, en el sepeli de la Mar, la meva companya, que ha sigut anarquista, vam cantar ‘A les barricades’. I és clar, si d’aquí dedueixes que tots els que som llibertaris, anarquistes, portem una bomba a la mà… Perquè una altra explicació no la puc entendre.
—Us criminalitzen perquè sou una família anarquista?
—Penso que sí. No puc entendre com es poden ficar amb una persona que és morta en aquests termes, parlant de terrorisme, dient que la mare era llibertària. Doncs el pare, també! I per què li van posar el seu nom, Mar Aubeso, a la sala de lectura de la biblioteca del Raval de Santa Coloma?
—Penso que sí. No puc entendre com es poden ficar amb una persona que és morta en aquests termes, parlant de terrorisme, dient que la mare era llibertària. Doncs el pare, també! I per què li van posar el seu nom, Mar Aubeso, a la sala de lectura de la biblioteca del Raval de Santa Coloma?
—Perquè durant molts anys heu treballat pel barri. Expliqueu quina vinculació hi teniu.
—Sóc nascut al Raval. Vaig enganyar la Mar per venir a viure aquí. Vam aterrar amb els nens petits i, quan van començar a tenir una edat, ens vam vincular a l’associació de veïns. A l’associació, vam ser molt actius. Ja no era l’època en què no hi havia clavegueres ni enllumenat, però hi havia reivindicacions a fer, com l’arribada del metro; salvar la masia de Can Peixauet, que ara és la biblioteca; que es fes el CAP; millorar el parc del Pins, que estava inhabilitat com a parc, etc. Vam lluitar contra les nuclears, contra el camp de golf… També vam muntar una entitat que es deia Somriure viatger. Es tractava de recollir joguines, arreglar-les, i enviar-les fora o a llocs d’aquí on hi haguessin necessitats. Vam muntar també Arrels de Barri, els capgrossos del Raval, i es feien gralles, etc. Dins de l’associació vam promoure fer activitats culturals catalanes, com el Carnestoltes (fèiem una truita gegant!), el dia del llibre… Implicàvem el barri i Santa Coloma en les festes tradicionals catalanes.
—Sóc nascut al Raval. Vaig enganyar la Mar per venir a viure aquí. Vam aterrar amb els nens petits i, quan van començar a tenir una edat, ens vam vincular a l’associació de veïns. A l’associació, vam ser molt actius. Ja no era l’època en què no hi havia clavegueres ni enllumenat, però hi havia reivindicacions a fer, com l’arribada del metro; salvar la masia de Can Peixauet, que ara és la biblioteca; que es fes el CAP; millorar el parc del Pins, que estava inhabilitat com a parc, etc. Vam lluitar contra les nuclears, contra el camp de golf… També vam muntar una entitat que es deia Somriure viatger. Es tractava de recollir joguines, arreglar-les, i enviar-les fora o a llocs d’aquí on hi haguessin necessitats. Vam muntar també Arrels de Barri, els capgrossos del Raval, i es feien gralles, etc. Dins de l’associació vam promoure fer activitats culturals catalanes, com el Carnestoltes (fèiem una truita gegant!), el dia del llibre… Implicàvem el barri i Santa Coloma en les festes tradicionals catalanes.
—El Germinal també hi estava implicat?
—També es va implicar. Primer amb l’esplai Pájaro Loco i, després, en el grup de joves de l’associació de veïns. Feien teatre i moltes activitats. Ajudaven molt a les festes del barri.
—També es va implicar. Primer amb l’esplai Pájaro Loco i, després, en el grup de joves de l’associació de veïns. Feien teatre i moltes activitats. Ajudaven molt a les festes del barri.
—S’han publicat fotografies del Germinal vestit de militar.
—Sí, el ‘Germi’ estava en un grup de gent que de tant en tant feien partides d’airsoft. Anaven vestits de militar i feien les seves històries. També era un grup que, a part d’això, celebrava aniversaris. Han tret les fotografies fora de lloc. De tant en tant feia una partida d’aquestes com també jugava a rol. És un entreteniment com jugar al parxís. No li he donat mai cap mena d’importància més.
—Sí, el ‘Germi’ estava en un grup de gent que de tant en tant feien partides d’airsoft. Anaven vestits de militar i feien les seves històries. També era un grup que, a part d’això, celebrava aniversaris. Han tret les fotografies fora de lloc. De tant en tant feia una partida d’aquestes com també jugava a rol. És un entreteniment com jugar al parxís. No li he donat mai cap mena d’importància més.
—Heu sentit el suport de la ciutadania?
—Estic aclaparat. Després de passar dos dies a Madrid completament sol, l’aixopluc que hi ha hagut per tot arreu ha estat bestial. Els dos primers dies a Madrid, no podia fer res, no tenia contacte amb ningú. Dimecres em van trucar per telèfon i em van venir a buscar gent de Sabadell i vam fer una reunió amb els advocats. Continuo tenint impotència. Els advocats també, però ells tenen unes eines per posar recursos. Jo no. En aquella reunió, era l’únic familiar que hi havia, i vaig aprofitar per fer preguntes. Però pràcticament no hi havia respostes. Secret de sumari, secret de sumari.
—Estic aclaparat. Després de passar dos dies a Madrid completament sol, l’aixopluc que hi ha hagut per tot arreu ha estat bestial. Els dos primers dies a Madrid, no podia fer res, no tenia contacte amb ningú. Dimecres em van trucar per telèfon i em van venir a buscar gent de Sabadell i vam fer una reunió amb els advocats. Continuo tenint impotència. Els advocats també, però ells tenen unes eines per posar recursos. Jo no. En aquella reunió, era l’únic familiar que hi havia, i vaig aprofitar per fer preguntes. Però pràcticament no hi havia respostes. Secret de sumari, secret de sumari.
—Veieu el Germinal com un pres polític?
—Jo diria que sí. La seva detenció, i la de la resta, és aprofitar tot el procés que s’està portant a terme per fer por. Jo també em sento criminalitzat. Truques i se senten sorolls estranys i veus de fons. M’estan controlant el telèfon. Ara mateix ens poden estar controlant des d’aquí fora, si volen. Estan criminalitzant no tan sols al grup que està detingut sinó a la resta de familiars i amics. Amb el secret de sumari què estan fent? Investigant més gent? Això és posar por a tot l’entorn d’aquestes persones, entre les quals estic jo.
—Jo diria que sí. La seva detenció, i la de la resta, és aprofitar tot el procés que s’està portant a terme per fer por. Jo també em sento criminalitzat. Truques i se senten sorolls estranys i veus de fons. M’estan controlant el telèfon. Ara mateix ens poden estar controlant des d’aquí fora, si volen. Estan criminalitzant no tan sols al grup que està detingut sinó a la resta de familiars i amics. Amb el secret de sumari què estan fent? Investigant més gent? Això és posar por a tot l’entorn d’aquestes persones, entre les quals estic jo.
—Ho aconsegueixen?
—En el meu cas, no. Suposo que hi haurà alguna persona que sí que en tingui. Però sentir-te controlat no et dona una satisfacció especial ni molt menys
—En el meu cas, no. Suposo que hi haurà alguna persona que sí que en tingui. Però sentir-te controlat no et dona una satisfacció especial ni molt menys
—Els empresonaments també intenten fer por als que vulguin mobilitzar-se contra la sentència de l’1-O?
—És clar. Si hi havia una intenció de mobilitzar-se, esperen que quan vegin el que està passant, no es moguin. I això quan acaben de dir ‘ho tornarem a fer’! Descaradament et diuen que el que es mogui…
—És clar. Si hi havia una intenció de mobilitzar-se, esperen que quan vegin el que està passant, no es moguin. I això quan acaben de dir ‘ho tornarem a fer’! Descaradament et diuen que el que es mogui…
—Què poden fer els ciutadans que vulguin ajudar les famílies dels presos?
—S’estan fent manifestacions i es recullen diners perquè puguem viatjar a Madrid. Els advocats també tenen despeses i se’ls ha de pagar. Hi ha famílies que han passat de tenir persones que aportaven un sou a casa a no tenir-les, i necessiten ajut econòmic també. Per ara, m’ha sobrepassat la solidaritat que he vist.
—S’estan fent manifestacions i es recullen diners perquè puguem viatjar a Madrid. Els advocats també tenen despeses i se’ls ha de pagar. Hi ha famílies que han passat de tenir persones que aportaven un sou a casa a no tenir-les, i necessiten ajut econòmic també. Per ara, m’ha sobrepassat la solidaritat que he vist.
—Amb les detencions del Germinal i la resta de membres dels CDR, es vincula l’independentisme amb el terrorisme. També al govern, a través de Quim Torra i Carles Puigdemont.
—Quina necessitat tenen de vincular aquest grup perquè el senyor Torra i Puigdemont es puguin passar documentació, si es poden veure cada dia si volen? No tenen necessitat de tenir un grup específic que els ajudi a passar documents. Torra i Puigdemont poden tenir tota la comunicació que vulguin, no necessiten ningú que vagi d’amagat a passar documentació.
—Quina necessitat tenen de vincular aquest grup perquè el senyor Torra i Puigdemont es puguin passar documentació, si es poden veure cada dia si volen? No tenen necessitat de tenir un grup específic que els ajudi a passar documents. Torra i Puigdemont poden tenir tota la comunicació que vulguin, no necessiten ningú que vagi d’amagat a passar documentació.
—Heu sentit suport per part dels partits polítics i les institucions?
—No. Sí que n’hi ha hagut de la CUP. De la resta, la veritat és que no. A Santa Coloma, vaig parlar amb una persona a nivell personal, però oficialment l’ajuntament no ha dit ni mu. No m’han trucat per si necessito ajuda. Jo sempre he fet una distinció entre les persones i les possibles discrepàncies polítiques que hi pugui haver amb la gent de l’ajuntament. M’he barallat amb l’alcalde o l’alcaldessa però, a nivell personal, és una altra història. Aquí s’ha acabat la guerra. Recordo una vegada que vaig agrair a la Manuela de Madre que hagués portat la meva mare, que vivia a Can Franquesa, amb el cotxe fins a casa seva, i després anàvem a una reunió on li havíem de fotre canya. El primer que vaig fer va ser donar-li les gràcies per haver portat la meva mare a casa, i després va començar la reunió. Allò que diuen: ‘lo cortés no quita la valiente’. Doncs això.
—No. Sí que n’hi ha hagut de la CUP. De la resta, la veritat és que no. A Santa Coloma, vaig parlar amb una persona a nivell personal, però oficialment l’ajuntament no ha dit ni mu. No m’han trucat per si necessito ajuda. Jo sempre he fet una distinció entre les persones i les possibles discrepàncies polítiques que hi pugui haver amb la gent de l’ajuntament. M’he barallat amb l’alcalde o l’alcaldessa però, a nivell personal, és una altra història. Aquí s’ha acabat la guerra. Recordo una vegada que vaig agrair a la Manuela de Madre que hagués portat la meva mare, que vivia a Can Franquesa, amb el cotxe fins a casa seva, i després anàvem a una reunió on li havíem de fotre canya. El primer que vaig fer va ser donar-li les gràcies per haver portat la meva mare a casa, i després va començar la reunió. Allò que diuen: ‘lo cortés no quita la valiente’. Doncs això.
—Sou una família força coneguda a Santa Coloma.
—Ens hem mogut bastant. I, a més, teníem una papereria i al barri ens coneixia gairebé tothom. Era a l’avinguda Santa Rosa, a una planta baixa, on vaig néixer jo. Vam muntar la papereria fins que van a aparèixer les grans superfícies i ens van arruïnar.
—Ens hem mogut bastant. I, a més, teníem una papereria i al barri ens coneixia gairebé tothom. Era a l’avinguda Santa Rosa, a una planta baixa, on vaig néixer jo. Vam muntar la papereria fins que van a aparèixer les grans superfícies i ens van arruïnar.
—Sou independentista?
—Ai! Bona pregunta. Ideològicament sóc internacionalista, però des d’uns anys ençà, des que van passar el ribot a l’estatut, van començar a fer-me independentista, molt al meu pesar. I ara em puc considerar independentista, per tots els motius que donen perquè tirem endavant la independència. És un menyspreu darrere de l’altre. Me’n vaig fer de mica en mica, per molts motius. Tot el que ha demanat la Generalitat ha estat un no. I hi ha coses que fan molt de mal. Aquí es retallava la sanitat i a Extremadura promocionaven que compressis un sofà. Que algú m’ho expliqui.
—Ai! Bona pregunta. Ideològicament sóc internacionalista, però des d’uns anys ençà, des que van passar el ribot a l’estatut, van començar a fer-me independentista, molt al meu pesar. I ara em puc considerar independentista, per tots els motius que donen perquè tirem endavant la independència. És un menyspreu darrere de l’altre. Me’n vaig fer de mica en mica, per molts motius. Tot el que ha demanat la Generalitat ha estat un no. I hi ha coses que fan molt de mal. Aquí es retallava la sanitat i a Extremadura promocionaven que compressis un sofà. Que algú m’ho expliqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada